Aprendre i créixer sota una mirada de respecte ens engloba a tots i totes: infants, famílies i acompanyants. Per això, vull aportar el meu granet de sorra.

Tot i ser menuts, els nostres fills tenen interessos i decisió. Nosaltres, com a adults som, hem de vetllar per a que els puguin desenvolupar, aportant els materials, els estímuls, l’espai i l’acompanyament idoni. Cal creure en l’infant com a esser autònom amb capacitat de poder escollir i decidir: donem llibertat de moviment, decisió i d’acció, sempre que les condicions de seguretat estiguin assegurades.

La premissa bàsica és que em baso en una relació de respecte vers la persona. Aquest concepte, respecte, és el que engloba a tots els que seguidament explico i en el que coincideixen la majoria d’autors i educadors.

Els objectius de la meva tasca són, doncs:

  • Respectar les diferents necessitats i ritmes dels infants

Em plantejo un nombre màxim de 4 infants per adult. Així es pot aconseguir un tracte individualitzat i a partir de l’observació i de la informació que cada infant transmet, podré apropar-me en cada moment a les seves necessitats reals.

M’adapto als diferents ritmes, conscient de que cada nen/a sent el que necessita. L’anomenat període d’adaptació, que a mi personalment m’agrada més anomenar període de coneixença, és un clar exemple de la necessitat i ritme de cada infant. Per a mi, no és un infant que s’ha d’adaptar a nosaltres, sinó nosaltres a ell/a per a garantir la millor incorporació possible. Atenent el que l’infant ens comunica i parlant amb les famílies, acordem com s’encamina aquest procés. Hi ha famílies que necessiten molt temps, n’hi ha que menys, que necessiten contacte, que només volen presència… etc. No hi ha unes dates en les que els infants s’han d’incorporar ni una única manera de fer-ho.

  • Potenciar un aprenentatge vivencial i autònom

Per aconseguir aquest objectiu ofereixo un espai ric on experimentar i descobrir a través del joc, la observació, la manipulació, la imaginació, la creativitat, l’expressió… respectant les seves inquietuds, fomentant l’autonomia personal i els hàbits bàsics de salud i benestar, fent que l’infant creï una imatge positiva d’ell/a mateix/a per assegurar una bona autoestima.

  • Afavorir que les relacions siguin properes i familiars

Proporciono estones de diàleg, de conversa, inclús tallers i xerrades, per compartir impressions, inquietuds, experiències… i prende’ns amb calma aquesta coneixença, millorant així la participació i convivència.

A part de tot això, considerem com a principi essencial que la família és una part activa i el procés de creixement i aprenentatge és conjunt, per tant, cada família trobarà el ritme que li sembli més adequat. Jo vetllaré per a que les famílies, sobretot els infants, sentin una continuïtat familiar.

  • Oferir un clima de seguretat emocional i física, on poder vincular-se i compartir

Creant un clima de confiança entre tots/es les que hi formem part i, confiant, s’aniran creant els vincles que a la vegada reforçaran aquesta seguretat emocional, on en tot moment el llenguatge de l’adult vers l’infant transmetrà confiança i seguretat.

Acondiciono, equipo i preparo l’espai garantint la seva seguretat física, atenent a les seves necessitats biològiques, fisiològiques, afectives, comunicatives, lúdiques i socials, entenent que no es donen les unes sense les altres.

  • Facilitar el desenvolupament de les capacitats i els interessos interns

Creiem que aquest desenvolupament es donarà implícit si l’infant se sent segur i confiat. D’igual manera, la intenció és no ofegar els interessos interns amb un excés d’estímuls externs. Estaré atenta per assabentar-me i avançar-me als interessos per a poder oferir materials nous que mantinguin aquesta curiositat innata que els fa créixer i desenvolupar-se.

Els premis i els càstigs s’eliminen de casa nostra donat que nosaltres volem que l’infant actuï segons els seus propis impulsos; aquest mal anomenat reforç positiu o negatiu (premi – càstig) manipula allò intrínsec de la persona i ho converteix en extrínsec, és a dir, actuaran anticipant-se a la possible resposta que rebran de l’entorn: aprenent a ser modelats.

Entenc que el que surt de dins d’un mateix és vàlid, per tant, mirem de acompanyar-ho i sostindre-ho tal com és.

Poden sorgir preguntes com:

Llavors, no hi ha cap tipus de límit?
Hi han certes normes, aquests cerquen la seguretat emocional i física de l’infant, vers ell mateix, els companys, els materials i l’espai.